Quan les vacances no són com esperaves
Aquests mesos d’estiu solem agafar-nos uns dies per fer vacances, potser alguns encara no les heu fet i potser d’altres ja les heu acabat, en tot cas, volia fer una reflexió entorn a aquest tema perquè les vacances solen ser molt esperades però no sempre van com ens agradaria.
Et passa que poses expectatives de que t’ho has de passar súper bé, has de fer moltes coses, aprofitar el temps i viure al màxim?
Pot ser que les vacances no siguin com una espera, que apareguin sensacions desagradables, potser perquè no tens cap pla, potser perquè no hi ha prou diners per fer el viatge que tant t’agradaria, potser perquè no tens cap amic o amiga o parella per gaudir d’aquest temps lliure i les vacances es poden tornar en moments de molta solitud, d’avorriment, de sentir que tens més temps lliure per pensar i apareix una sensació de frustració… sobre el tema de la frustració i la soledat en pots llegir amb més deteniment a l’escrit que va fer en Sergi i la Tina.
Els que teniu fills o compartiu amb una parella que en té i esteu més temps amb ells, per un part pot ser molt bonic tenir aquest espai per vosaltres i segur que els podeu gaudir al 100% i d’altres moments que poden ser difícils, per l’energia i la presència que requereixen les criatures i pot aparèixer la culpa d’estar farta d’ells. T’animem a que et permetis que apareguin totes aquestes emocions i pensaments!
Potser t’ha passat que sí que has fet allò que volies però no has acabat de gaudir perquè necessites tenir controlades i organitzar les vacances, perquè la persona o persones que t’acompanyen tenen un altre ritme o unes altres necessitats diferents a les teves…
I què pots fer si passa tot això?
És important que puguis verbalitzar allò que t’estigui passant, si hi ha un conflicte amb les persones que comparteixes poder-ho dir i parlar-ne, escoltar quina és la teva necessitat. Si estàs sola pots verbalitzar-ho mitjançant l’escriptura, a Instagram vam publicar un proposta d’escriptura creativa que et pot servir per aplicar en aquests moments.
Observar quins són els “hauries” que et dius, per exemple: “m’ho he de passar súper bé”, “he de fer moltes coses”… els “hauries” no deixen de ser imposicions i obligacions que ens diem, fruit d’un aprenentatge, de missatges que hem escoltat al llarg de la nostra vida. A teràpia treballem aquests aspectes per tal de no seguir-nos creient aquests missatges o si més no per reflexionar-hi i decidir quina part d’aquest “hauria” em vull quedar i quina part no. Pots preguntar-te a on has après o qui t’ha dit que, per exemple, s’han de fer moltes coses i aprofitar.
Esperem que aquesta reflexió et pugui ajudar d’alguna manera, no ets la única a qui li passa i ens encantarà escoltar la teva experiència si tens ganes de compartir-la.