Visc sola, estic sola i em sento sola.
Ja no sé ni quin punyeter dia de confinament estem, vaig deixar de comptar el 4rt dia, quan em vaig acabar la tauleta de xocolata que m’havia de durar una setmana i vaig llegir el primer tuit explicant la soledat en què es troben els malalts aquests dies en les UCIs de tot el país i els familiars que malauradament s’han de despedir d’algú en la distància.
Tots estem o ens sentim d’alguna manera o en algun moment sols. No importa si tens sis cents seguidors a les xarxes, si et passes aquests dies de confinament encadenant videotrucades, si la mascota et ve a llepar la cara de bon matí o si com ens explicava la Marta en el seu escrit entre la parella i els nens tens problemes per trobar un moment per respirar. Ningú és lliure de ser en algun moment del dia dolorosament conscient del buit.
De què escapo quan no soporto estar sola?
La soledat és un estat que sempre està amb nosaltres però que normalment cobrim amb un miler d’activitats, distraccions, estímuls, relacions… tot el que faci falta per no parar i haver de sentir-me, escapo de mi mateixa quan evito estar o sentir la soledat.
En una altra entrada us parlarem de què vol dir el buit, de parar realment les distraccions i accions per poder estar de veritat amb mi. De moment podeu veure la versió amb sentit de l’humor. Us podeu registrar a la newsletter de GEA per rebre les noves entrades del blog.
Evitem sentir les emocions que com onades van apareixent sense aturador, per exemple la por i la frustració que han compartit aquests dies la Natàlia i en Sergio. De tots els temes pendents que tenim aparcats al fons de l’ànima, de vegades des de fa anys, com em comentava avui una dona encantadora a la sessió de teràpia.
En el meu cas aquests dies he passat de notar les mandíbules apretades de ràbia al veure les notícies (i això que no tinc televisió a casa i les veig ben poc!) A sentir un caloret suau a la zona del pit, que relaciono amb la tendresa, al veure les meves nebodes a la pantalla o sentir la veu dels pares, cansats de no tenir-nos a prop.
En d’altres moments una plorera irrefrenable al llegir els whatsapps d’una infermera que fa temps ve a teràpia i d’una antiga companya de feina psicòloga que ara es troben al mig de la tormenta, empatitzar amb la seva sensació d’estrès i notar la meva impotència per no poder ajudar més directament.
Mentre us escric això conecto de nou amb totes aquestes emocions i se’m humitegen els ulls. Em costa molt no marxar d’aquí, no marxar de mi, de seguida em venen els judicis interns de que sóc una exagerada, que jo tinc sort, que en faig un gra massa, etc
I sí, tots aquests judicis tambè em conformen a mi.
Us explicaré un secret...
Abans de començar amb l’autoconeixement i la teràpia, quan sentia xerrades de creixement personal, quan algú em parlava del buit existencial, quan em sentia sola o trista i em posava a pensar en tot allò que no estava bé o que em faltava a la vida... sempre em venia a la ment una frase de la meva mare “Nena, qui no té feina el gat pentina!”
Només a través del silenci i la inacció, d’escriure sobre com em sento sense pretendre canviar-ho, d’hores de teràpia, de treballs grupals, de moltes converses amb companys de camí i de vida he aconseguit frenar aquesta pressa mental el temps suficient per anar coneixent-me de debò, PENTINANT EL GAT HE ARRIBAT A SABER QUI SóC
“La soledad es una silenciosa tormenta
que arranca nuestras ramas muertas
al mismo tiempo que hunde nuestras raíces frescas
en el corazón latiente de la viva tierra”
Kahil Gibran
I aquí va el secret, 4 idees bàsiques perquè pugueu patir i gaudir aquest temps en soledat, en confinament forçat:
Escolta el teu diàleg intern: És un treball que, molt abans de la quarentena, sovint és bàsic a teràpia. Posa atenció a quines paraules utilitzes per parlar-te a tu mateix. Ets l’única veu que t’acompanya tot el dia, et cuides?
Què et dius sobre el concepte de solitud?
Quines idees t’has cregut sobre ella? que és horrible, que és perquè tens una tara… o que és un espai magnific on trobar la calma i la tranquilitat d’estar amb tu.
Sigues actiu respecte quan la vius: Els humans som animals socials i necessitem relacions i sentir-nos estimats per ser feliços, també el silenci i la soledat són bàsics per descansar i coneixe'ns a nosaltres mateixos.
A la Gestalt parlem molt sovint de obrir-se i tancar-se al contacte, de reconèixer la necessitat i acceptar-la quan i com ve. Traducció per al dia a dia: Passa a l’acció de contactar quan tinguis ganes, truca tu si els altres no ho fan! I dona’t el permís de desconnectar quan la videoconferència comenci a fer-te mal de cap o et notis fart de compartir el mateix espai. La Marta us en parla a l’escrit del confinament en parella, no te’l perdis!
Qui vull ser jo per mi mateixa: Quan per fi hem trobat temps activament o per força, com segur ens passa a molts aquests dies, per estar sol.
Què faig amb aquest temps? Em puc submergir en una sèrie o un llibre, puc cuidar-me a través de cuinar-me un bon plat, escriure sobre com em vaig sentint, escoltar música que m’ajudi a entrar en les meves emocions (us recomanem la llista de Música per la Quarantena del nostre estimat Luis Carbajal). La qüestió important per mi no és què decideixo fer finalment, sinó si ho faig escollint-ho, perquè em dóna satisfacció, o només per passar el temps més ràpid i no sentir el diàleg que tinc dins el meu cap!
Les meves / teves / nostres certeses: Aquests dies de confinament vaig decidir fer un vídeo per a les persones que acompanyo sobre la incertesa i he rebut respostes molt boniques (us estic molt agraïda!) i també alguna de dura.
Sembla que els que millor ho porteu sou els que esteu definint quines coses donen valor a les vostres vides. Tenir clar que gaudeixo i em fa feliç aquests dies i què trobo a faltar de les petites coses del dia a dia: l’abraçada de la mare, veure nens jugant al parc, la sensació de l’aire contra la cara en una passeig pel bosc...
I n'hem fet una proposta, regaleu-nos les vostres certeses.
Feu un collage, un dibuix, una foto, una llista i envia’ns la al correu info@geapsicologia.com així fem comunitat i compartim alló que esta essent important per cadascú, igual en traiem idees!
Començo per les meves...