Algunes reflexions més entorn allò femení i masculí

Aquests primers mesos de 2022 hem estat amb la Natàlia fent un curs d’Anàlisis Grupal dins l’enfocament de la Teràpia Gestalt, per seguir millorant. A més a més vam tenir la sort de poder-ho fer amb una de les persones de més renom a l’Estat espanyol que és Francisco Peñarrubia, estem molt agraïdes d’haver pogut viure aquesta experiència i esperem que es pugui notar en els grups de teràpia que acompanyem. 

Avui però no us volia parlar en concret de la formació sinó d’un tema que va sorgir durant el curs. Una discussió molt interessant sobre el femení i masculí i com ho vivia cadascú dels participants del grup. Vàrem compartir experiències pròpies sobre què incloem en aquests conceptes, amb què els hem carregat al llarg de la nostra vida, de quines figures referents, quines imatges socials i culturals hem anat recollint...

I una de les coses que per mi resulta molt interessant d’això és com podem evitar a teràpia fomentar certes creences i certes condicions desiguals entre homes i dones, reflexionant com a terapeutes profundament sobre els esquemes i referents que tenim.

LA MEVA EXPERIÈNCIA PERSONAL, per bé i per mal

Per exemple, durant la meva experiència de formació gestàltica molt sovint se’ns nombraven referents o arquetips per treballar allò que relacionem amb allò masculí i femení, també moltes vegades amb la figura del pare i de mare. 

Moltes vegades en el meu procés terapèutic s’ha vinculat allò femení i allò matern amb la capacitat de ser receptiva, cuidar dels altres, la seducció indirecta, la paciència, l’atenció a l’altre, l’empatia, el sacrifici personal pel bé comú… i se’m ha fet notar si en aquest esquema tinc més o menys treballada la feminitat en mi. 

I en canvi, per exemple, se m’ha arribat a nombrar alguna vegada que tinc un masculí molt potent perquè soc activa, discuteixo, expresso la meva opinió, m’enfado al discutir, etc. Allò masculí  i allò patern sempre relacionat  amb l’acció, amb la sortida al món, amb l’organització, l’audàcia i l’ambició.

Entenc que la proposta dels terapeutes que m’acompanyaven en aquell moment era obrir en mi capacitats que em negava, provocar una ampliació de consciència perquè jo pogués escollir també en quin punt col·locar-me. Amb tot, m’he sentit en aquest procés moltes vegades jutjada per expressar-me i ser d’una certa forma, no veient el mateix judici en el homes dels grups que he tingut com a companys. 

D’una forma semblant quasi cada cop que he treballat temes de sexualitat o desig en processos de formació s’ha vinculat i llegit el treball en termes d’heterosexualitat. Negant directament la possibilitat d’aprofitar el treball a companys homosexuals, però també d’obrir consciència a tot el grup de persones en formació. 

En aquest context cultural i formatiu m’he desenvolupat jo, i entenc que era encara més marcat en temps passats, crec que les re-definicions han estat útils i així ho treballo sovint a teràpia tant individual com grupal.

Que és per tu ser dona?  i/o lo femení? que és per tu ser home i/o lo masculí?

RECOLLIR I ATENDRE LES NOVES INCOMODITATS PER APRENDRE

Ha arribat un punt, sobretot amb les persones més joves que acompanyo actualment, en que sento que em quedo curta en aquesta reflexió. No és només donar obertura als dos conceptes per poder incloure com cadascú els viu en el seu esquema intern; sinó plantejar-me deixar d’utilitzar-los com a categories d’ús general. 

És com si enlloc de parlar  de taules o cadires a la consulta, decideixo preguntar: On seus tu? On et recolzes per escriure? i això ens permet obrir la ment automàticament a una imatge més enllà de la típica taula i cadira d’un escriptori amb lleixes de llibres al darrera. 

Algunes persones ens regalaran imatges de roques en una platja on escriure sota el sol, altres un porxo on cobrir l’ordinador una tarda de pluja, un sofà tranquil o uns coixins a terra…

Cadascú de nosaltres té en els seus esquemes interns una definició pròpia del que és femení i masculí, la seva pròpia definició de desig i de qualsevol altre tema vital.

QUÈ EM PROPOSO COM A TERAPEUTA DONCS?

Amb el grup de dones que acompanyo actualment, el primer dia ens vàrem proposar recollir què enteníem conjuntament dins la categoria dona. I ens vàrem trobar encallades en els tòpics relacionats en les cures, l’emocionalitat i la maternitat, com us deia a l’inici. La categoria dona ens havia servit per trobar-nos i començar un camí juntes, però si no l’ampliàvem ràpidament ens estàvem tancant dins la pròpia definició. 

Vàrem fer l’exercici d’escollir 3 adjectius cadascuna, amb els que més definides ens sentíssim, i veure quin retrat del que és ser dona ens donava aquesta suma de nosaltres.

Aquest és només un exemple pràctic, que igual que qualsevol altre proposta, segur està condicionat també per tots els esquemes que ens travessen. Per mi la única base possible és un clàssic de la filosofia: 

“L’únic coneixement de veritat és ser conscient que no saps res”

I a partir d’aquí comencem el procés de l’autoconeixement a teràpia!

Us llegim!