Donar-se lloc a si mateix, un acte necessari

Des de fa uns anys, em dedico a trencar llances a favor de  l’egoisme.  

Anem a pams, primer de tot…Què vol dir ser egoista? I de quin egoisme parlo quan el reivindico en les sessions de psicoteràpia?

L’egoisme ve del llatí, significa un excés d’amor per un/a mateix/a, que ens porta a atendre única i exclusivament els propis interessos i necessitats, podent causar mal, dolor en les altres persones. 

Per suposat que aquest no és l‘egoisme que proposo. Aquest egoisme és el contraposat a l'altruisme, que ve a buscar el bé, el benefici i benestar de més persones, a través de l’empatia.  Hi ha qui difereix de l’existència de l’altruisme i el veu com una altre forma d’egoisme: et satisfaig per sentir-me bé, aquí, podem dir que  parlem d’un altruisme manipulatiu.

El  perill de l’egoisme es centrar-me única i exclusivament en mi: “yo, mi, me conmigo”.

Em centro en satisfer-me a mi, i m’ès igual tot el que passi al meu voltant mentre les meves necessitats, desitjos, i fins i tot capricis estiguin satisfets.

Ve a ser un comportament típic , i diria que necessari, en els infants. Naixem  immerses en l’egoisme, i ha de ser així. El bebè arriba al món i no pot i no ha d’ empatitzar amb la seva mare: si té gana plora i reclama, si té malestar a la panxa plora i reclama…., i si això no satisfà plora més i més fort, i al bebè li és igual si la mare ha passat 26 hores de part i està cansada, o si fa setmanes que no dorm, o si just ara ha quedat amb una amiga que fa setmanes que no veu i li vindria bé una estona tranquil·la. 

No, el bebè és i ha de ser egoista per poder sobreviure, i satisfà la seva necessitat. L’egoisme l’ajuda a sobreviure. A mesura que anem creixent l’egoisme es va llimant, polint,  i anem introduint l'altruisme. Sovint en aquest educar en l’altruisme, menystenim l’egoisme i el neguem en l’infant, i els diem frases com:  Deixa la teva joguina a aquest/a nen/a, no siguis egoista.

Amb frases com aquestes anem omplint al calaix de les males conductes,  de les que hauríem d’evitar, a l’egoisme.

Ara bé, hi ha un egoisme que podem considerar sa, l’egoisme racional. Aquest té a veure amb ocupar-me de mi mateixa, del meu benestar, satisfer les meves necessitats, des d’una postura raonable, recomanable per al propi desplegament de l’ésser.

Un exemple, estem en un moment de la vida molt congestionades de feina, temes personals,... necessito temps per a descansar, i tinc previst anar a la platja sola, fa dies que m’he guardat aquest espai per a mi mateixa, i en tinc moltes ganes.  Em truca una amiga, un familiar… i em demana per trobar-nos per què necessita parlar amb mi …  què faig? em dono a la seva necessitat de veure’ns i parlar o escolto la meva necessitat i me’n vaig a passejar sola a la platja per desconnectar i descarregar-me del dia a dia?

En la primera decideixo des de l'altruisme: miro la teva necessitat obviant la meva, en la segona m’escolto i em tinc present, em cuido. 

I clar, en aquest cuidar-me em faig càrrec de la meva necessitat, em faig càrrec de poder dir a l’altre que NO, poder frustrar a l’altre… una tasca “espinosa” a vegades… Sovint ens pot ser difícil de sostenir aquelles decisions on frustrem a l'altre, així com sostenir la pròpia frustració ( si us interessa llegir més sobre aquest tema tenim un article al blog).

Des de la meva perspectiva, l’altruisme té un perill:  dono, dono i dono i si no estic amb l’atenció a donar-me a mi també, auto satisfer-me,  corro el perill de quedar-me buida, buit. De quedar-me frustrada, insatisfeta.

Et proposo que observis en el teu dia a dia com és en tu el donar, el donar-te, deixar-te rebre, dir que no a l’altre perquè em vull posar a mi per davant. 

Et proposo que posis atenció a quantes vegades deixes de satisfer-te per satisfer a l’altre, quantes vegades et dius : no puc fer això, per què “és molt egoista”.

Us llegim!