La Natàlia "no sap decorar"

Quan vam obrir GEA estàvem en un pis del carrer Sèquia, el meu despatx era petit i donava al celobert de l’edifici. Hi cabia un sofà, una butaca, una taula plegable i un moble. Fa 1 any ens vam traslladar al nou centre i el despatx que vaig escollir era el doble de gran o més que el que havia tingut i, per tant, amb els mobles que tenia, el despatx quedava buit…

A GEA ens agrada acomodar els espais individuals al nostre gust i estils i va ser quan vaig començar a bloquejar-me. Em deia que no sabria decorar-lo per a què quedés bonic, em deia coses tipus “jo no sé decorar”, “a mi mai se m’ha donat bé la decoració d’interiors”, “els altres tenen més bones idees que jo”. Un grapat de creences que arrossego de fa anys i que m’he anat creient sense cap fonament.

Em trencava el cap pensant quins mobles hi podia posar, com col·locar-los, com combinar… i sovint hi pensava tota sola. Vaig començar a treballar amb el que tenia, patint per a què els meus clients hi estiguessin a gust. Fins i tot alguna nit em costava adormir-me pensant repetidament com decorar i com s’hi trobarien les persones que vinguessin a consulta.

Aquests tipus de pensaments, en Gestalt, els hi diem INTROJECTES. Els podeu identificar perquè estan formulats en absoluts “sempre, mai, tot…” o amb forma de “hauria”, per exemple, “hauria de decorar molt bé l’espai”.

Són mecanismes que en els seu moment ens van ajudar a sobreviure. Si de petita et deien “t’has de portar bé” potser et senties reconeguda i mirada quan estaves quieta i tranquil·la i vas aprendre a comportar-te d’aquesta manera, sense qüestionar ni reflexionar sobre aquesta frase tan absolutista.

El meu entorn no em va reforçar gaire les coses que feia. A l’escola, el director, em deia que no podria estudiar, que a mi em costaven molt les coses. La meva autoestima se n’ha ressentit i he treballat molt per anar-me construint de nou.

Quan vaig ser conscient de les frases que em deia, vaig parar i vaig passar a l’acció. Primer, explicant als pacients el què m’estava passant amb el despatx i cada una d’elles ho va entendre perfectament. Em deien que no passava res, que mentres estiguéssim les dues ja n’hi havia prou!! Després vaig demanar ajuda a les meves companyes de GEA, a conegudes… em van donar idees d’on col·locar els mobles, què hi podria quedar bé i què no, quines botigues mirar… poc a poc vaig anar comprant, observava si quedava bé, hi havia coses que no m’agradaven i les vaig tornar.

Un cop muntat van passar mesos i ara el miro i em sento tan orgullosa de com ha quedat!!

Però sobretot l’alegria d’haver desmentit aquests introjectes que em bloquejaven. Potser sí que tinc dificultat alhora d’imaginar i decorar l’espai, però si m’hi poso i demano ajuda en sóc capaç!!

Et ressona això que t’explico?

Ja saps que si tens ganes de compartir alguna experiència semblant, t’escoltem als comentaris!