Coses que passen a GEA

Avui us portem algunes històries, vivències, anècdotes que vivim en alguns dels nostres despatxos i espais a GEA Psicologia. Son molts moments, detalls, curiositats i situacions que acompanyem diàriament i resulta impossible de descriure-les totes en un petit escrit com aquest.

Cadascuna de les persones que treballem a GEA podria explicar mil i una vivències, ja siguin col·laboradors com les persones que conformem l’equip fundador. Jo us parlaré de dos dels espais on més treballo i utilitzo per acompanyar, i em presentaré d’una altra manera a través d’aquests espais per a que em conegueu.

Despatx d’en Sergio Beltran

Aquest és el meu espai i on treballo en psico-teràpia individual. Quan vam haver d’escollir els nostres despatxos, aquest era el que més ganes tenia d’omplir amb tot allò que imaginava. La seva llum natural, l’accés a la nostra estimada terrassa, poder veure les plantes com creixen...era tot el que volia per sentir-me com a casa!.

Només entrar, hi ha la part de despatx on treballo escrivint o fent teràpia online (des de l’esclat de la pandèmia ha estat una de les opcions on hi hem hagut de posar energia per seguir amb els processos terapèutics). Hi ha una estanteria plena a vessar de llibres. No trobareu cap novel·la...Soc un bon fanàtic d’assajos i llibres sobre psicologia, Gestalt i tot allò afí a la meva manera de fer i viure’m com a psico-terapeuta.

Aquesta estanteria té una petita peculiaritat...li dic així tot i que algunes persones que venen a teràpia preferirien dir que el que té és un error de muntatge. Va ser el primer moble que vaig muntar totalment sol (en això soc més aviat maldestre) i efectivament, una de les lleixes la vaig muntar al revés i es veu el conglomerat!

No són pocs i poques les persones que voldrien que ho canviés, ho arreglés o ho tornés a muntar. Jo no ho vull i n’estic certament orgullós de mantenir-ho amb aquesta falta, com una mena de recordatori de que no cal que estigui perfecte per ser funcional i, per què no, esdevenir únic!

De la mateixa forma, tinc una zona que la considero un petit altar on hi poso molts objectes que tenen ple de significat per a mi. Alguns són meus, altres són regals de persones a qui he acompanyat, detalls que em recorden que allò important es dona en la relació que establim i que per a mi mereixen un espai present en el despatx. Em donen llum i un sentiment d’amorositat que em permet sentir-me més humà i agraït amb la meva tasca.

Altre part que us vull ensenyar té a veure amb el moble que hi ha a la sala de teràpia, al costat del sofà on s’acomoda qui vingui. Ho considero un segon altar on hi ha elements que em permeten asserenar-me i fer un exercici de presència, d’estar en l’aquí i ara, ja sigui estant sol o en sessió. Només us parlo d’un dels objectes per no estendre’m però que trobo molt personal, és el cas de la foto d’un TAC del meu cervell.

Fa ja gairebé un any que se m’ha diagnosticat de migranya. Ha estat un camí una mica difícil de portar a moments i que m’ha comportat una readaptació d’algunes de les meves rutines i hàbits. Vaig voler tenir aquest TAC sempre present ja que ho utilitzo com una eina que em fa de “xivato” quan em capfico massa en quelcom, o necessito fer un moment d’stop per respirar i relaxar la tensió del meu cap i cervicals. Son petits estris, instruments que m’ajuden a estar més conscient d’allò que necessito en cada moment. Actitud que pretenem enfortir i desenvolupar en les persones a qui acompanyem, que millor que predicar amb l’exemple doncs!

Evidentment, en aquest despatx he pogut sentir històries de mil calibres, algunes amb molt de dolor i patiment, d’altres en canvi, plenes de vitalitat i fortalesa. No podem parlar d’allò que escoltem com bé entendreu, però aquest espai està ple d’energia en moviment i pretén oferir la confiança i calidesa necessària per poder acompanyar-vos!.

La sala Foc

Una de les sales grupals que més utilitzem tot l’equip és la sala Foc. És la sala més gran, amb més llum (i calor) del centre, d’aquí que quan vam escollir els elements per nombrar els espais decidíssim que aquesta es mereixia el nom de Foc.

S’hi realitzen les supervisions, tota mena de grups terapèutics, reunions, tallers, etc. Un espai de vida, de força i energia on acompanyem a moltes persones en altre format, amb la potencia del grup com a motor de canvi.

Jo hi treballo molt amb els grups d’homes i ara, des de fa uns dies, amb un nou projecte amb el grup gai i sexodivers. És la sala on més vivències hi puc sentir ja que és un espai compartit i generador de molts ressons i identificacions entre les persones que conformen aquests grups.

És el lloc on estic podent desenvolupar la meva aportació cap a unes construccions més saludables de la identitat masculina i de les persones en general.

És l’espai que m’ha permès realitzar la part pràctica de la meva tesina per la AETG i és on hem pogut moure’ns, reflexionar, plorar, riure, conflictuar-nos, alleugerir-nos...sempre amb la presència dels altres, junts i juntes tot construint espais de comunicació i consciència.

Aquests són tan sols dos dels espais que conformen GEA Psicologia, i creiem que pot ser una altra manera d’apropar-vos a conèixer aquest espai i a nosaltres. Que millor que poder també compartir-nos des del que sentim, fem i acompanyem per a que pugueu saber qui som i com treballem.

De tan en tant anirem descobrint-vos més espais del nostre estimat centre, tot esperant que us apropi a conèixer-nos i perquè no, que us faciliti apropar-vos si ho veieu necessari en qualsevol moment.

Estarem encantades de rebre els vostres comentaris si voleu!

Us llegim!