Fantasies a teràpia II, "vull aconseguir que no m'afecti"

 

Seguint amb algunes de les idees i expressions que es donen en l’espai de teràpia passo a descriure una altra de les fantasies més recurrents que escoltem. Pots llegir abans el post de l’anterior setmana per anar fent-te una idea d’on venim.


És evident que acudim a consulta perquè solem notar, sentir i pensar qualsevol sensació, emoció o pensament que ens distorsiona la nostra vida, tan sigui des de fa anys enrere com en el moment actual.


D’igual manera, això que ens passa sol ser quelcom que no ens agrada, ens dificulta, inhabilita, condiciona el nostre funcionament i resultarà lògic que poder ens en vulguem desfer.

D’aquí sorgeix una de les frases més recurrents com és “Vull que no m’afecti”.

Altres variants poden ser, per exemple:


-        “Necessito que això em deixi de passar”

-        “Desitjo que en comptes de que m’afecti, no m’importi”

-        “Vull fer veure que no em passa”

-        “És que vull que no m’importi si em passa...o si l’altre fa...”


Segurament se us poden acudir moltes altres formes de dir-ho o si més no, us podeu sentir identificats i identificades amb alguna d’elles.


SI NO M’AFECTÉS, COM IMAGINO QUE SERIA?


Davant d’aquest desig molt lícit no podem fer més que iniciar l’exploració amb la persona que acudeix a teràpia per veure com seria el resultat de que el què li passa no fos així.

Fer aquest petit exercici de reflexió ens pot donar un dibuix (encara que sigui imaginant-ho) del territori en el que es mou la problemàtica o situació que presenta. Ens pot ajudar a veure quins recursos disposa o vol aconseguir, com d’ajustada és la seva fantasia en el moment actual que viu, si pot fer-se càrrec dels canvis que necessita o no, etc.


D’altra banda, quan ens imaginem o desitgem que no ens afecti una situació o un estat que sentim, gairebé automàticament ens convencem que així estarem amb major tranquil·litat o que es resoldrà la situació que presentem. Aquesta idea no sempre es donarà així ja que pot ser que desencadeni altres sensacions, sentiments o pensaments que no es presentaven perquè ocupava massa espai el que primerament ens afectava.


I SI NO T’AFECTÉS, COM SABRIES QUÈ NECESSITES?


L’afectació ens facilita tot un primer mapa de per on ens estem movent en el moment actual, què ens esta passant i com d’afectat (valgui redundar) esta la nostra estructura, o sigui, des de quan parla de nosaltres i quan fa que ens acompanyen aquestes sensacions.

De la mateixa forma, gràcies a que quelcom ens està afectant podem fer-nos conscients del que ens passa i ens pot facilitar connectar amb la necessitat de fer psico-teràpia, per exemple.


Un dels problemes que ens trobem és que precisament arribem a consulta quan l’afectació és massa gran i envaeix moltes àrees de nosaltres però l’afectació segur que ve de molt abans.

Un exemple molt simple i quotidià:

És com quan no acabem de saber si tenim fred o no però no ens movem o aixequem del llit a buscar una manta. Pot ser que se’m passi, però pot ser que em quedi tens, rebregat i passant aquesta mica de fred i m’aixequi al dia següent amb mal de coll. Segurament llavors si que m’adonaré que m’ha afectat el fred de la nit perquè ja em pica la gola o tinc esternuts i agafaré consciència que m’estic refredant.

Poder és un exemple que pot semblar absurd però exemplifica la diferència entre adonar-se o no del que m’està passant, del que m’està afectant.

A teràpia acudim quan considerem que ens falten recursos, eines o la situació ens sobrepassa. No és sempre el cas però em refereixo a la situació més quotidiana que ens trobem a consulta.


A LA LLUM DEL QUE M’ESTÀ AFECTANT


Situem l’acompanyament gestàltic en precisament observar i explorar allò que ens afecta ja que gràcies al que ens passi podem ampliar la consciència de la situació i els mecanismes que estem utilitzant per a que es doni.


És gràcies a poder estar present en el que experimentem que podem arribar a fer-nos responsables d’allò i generar els canvis que estem necessitant. A través de l’acompanyament, l’experimentació i la presència (tan de qui acudeix a consulta com del propi o pròpia terapeuta), podem arribar a posar llum a aspectes que no n’érem conscients, veure quin paper juga aquesta sensació en el nostre estat i arribar a transitar-ho. D’aquesta manera pot obrir-se una nova forma d’afrontament més coherent i ajustada a les nostres necessitats del moment.

Us animem a que ens escriviu i comenteu tot allò que us desperti interès, ja sigui sobre aquestes fantasies a teràpia com d’aquells temes que necessiteu.

Estem atents i atentes a poder anar abordant tots aquells dubtes i temes que poden resultar d’interès per als vostres processos (qui ja hi esteu) com per qui us ho podeu estar pensant d’iniciar acompanyament terapèutic.

Si d’altra banda voleu posar-vos en contacte amb nosaltres per qualsevol altre dubte i/o necessitat, podeu escriure’ns al nostre formulari o deixant-nos missatge al telèfon 972 966 814 i us atendre’m.

Us llegim!!

 
Sergio Beltran