La fantasia de trobar el punt mig

Últimament se m’està fent molt present algunes de les frases que més es repeteixen a les sessions individuals. He pensat en dedicar algunes línies i escrits a repensar aquestes idees que es van donant i que tot sovint em desentonen o em provoquen reaccions que crec que mereixen d’atenció per a qualsevol procés psico-terapèutic.

Estem immersos en un munt d’idees i conceptes preconcebuts sobre el què hem d’esperar d’iniciar un treball terapèutic, sigui quina sigui l’orientació. És cert que en algunes corrents si que es donen pautes, exercicis o protocols molt elaborats i guionitzats els quals s’han d’aplicar de certa manera i donen (o no) uns resultats esperables. En el treball psico-terapèutic gestàltic, aquests guions no funcionen, almenys en la forma en que d’altres corrents treballen, sinó que volem acompanyar a la persona des de l’experiència i el moment present, amb el que hi hagi i sense haver de fugir del que estigui movent-se.

Allò què em porta a teràpia...

Evidentment, quan una persona acudeix a teràpia, es farà unes expectatives o estarà esperant trobar resposta a les seves inquietuds i/o necessitats. Som humans i necessitem de donar-nos certes explicacions al que ens estigui passant, i fins i tot resulta necessari per augmentar el nivell de consciència sobre el que ens està passant.

Amb tot, una de les idees que no sempre responen a unes necessitats sentides i genuïnes té a veure amb el desig de trobar un punt mig amb el que sento, em passa o penso.

És fàcil trobar-nos amb conflictes interns entre diverses parts de nosaltres mateixos. Li dic tot el que m’ha fet mal en la manera en que ho fantasiejo o bé m’ho menjo i callo guardant-m’ho per a mi?, em quedo apartat i sol enmig d’una trobada amb molta gent o em faig “el rei de la festa”?, Em “moro d’amor” per tu o no hi ha res a fer i no et torno a veure perquè no ho sento així d’intensament?...

Aquests i altres exemples son tan sols algunes de les situacions que podem viure en l’espai terapèutic ja sigui acompanyant individualment o en grups.

Qui t’ha dit que en el mig hi ha la resposta a tots els problemes?...

Si bé és cert que en l’equilibri hi sol haver-hi un espai de pau i salut, no sempre aquest es troba en un punt mig. És més, què vol dir el mig? Sota quins barems ens movem o fantasiegem que podem fer-ho com per valorar que ara si que em trobo en el punt del mig entre dos estats?

Aquí penso en la tolerància o l’experiència amb la frustració, fins i tot amb la vivència d’allò mediocre del que ens parlava la Tina Gubau fa un temps...

Crec que pot ser molt més nutritiu veure els extrems dels nostres estats i tendir ponts entre ambdues parts per tal de veure que hi ha tot un recorregut a transitar entre una i altra.

En Gestalt es treballa amb l’experiència de les polaritats i si que té a veure amb poder vivenciar dos parts d’un binomi intern que estan en conflicte. Fins i tot es parla d’un lloc on situar-nos, el punt zero o d’indiferència creativa (terme emprat per Salomon Friedlander). Aquí es on pot aparèixer el terme “punt mig” com aquell lloc on trobar el punt 0 a partir de la confrontació de les diferencies d’ambos parts per veure com son part del mateix continu i fins i tot, certament simètrics. El lloc on les dos parts diguem que es neutralitzen pot esdevenir aquest punt mig.

Però tot això no deixa de ser un mapa amb el que treballar i no sol ser el que la persona ve sabent o buscant conscientment. Quan anem a teràpia i expressem el nostre desig de trobar el punt mig sol respondre a la fantasia de trobar un equilibri constant que no em destorbi ni m’inclini cap a una part, estat o opció. I aquí no sempre trobarem la salut i benestar que pretenem ja que resulta impossible ser constant en el que sentim, notem i pensem i sobretot, mantenir-ho en equilibri.

Així doncs, anirem a buscar que l’acompanyament terapèutic faciliti un espai on anar veient tot el recorregut que hi ha entre un extrem i l’altre. D’aquesta forma la persona podrà anar esbrinant i posant consciència en tot l’ampli ventall que té per fer-se responsable i actuar segons la situació i necessitat requereixi.

Aquesta és tan sols una de les moltes situacions a abordar en un procés terapèutic continuat i esperem que us pugui ajudar, facilitar o perquè no, resoldre, el dubte que sempre se’ns genera davant aquest “famós” punt mig.

Us llegim si voleu comentar!