Nova proposta grupal a GEA Psicologia!

Si aneu seguint el nostre blog i/o heu fet un cop d’ull a la nostra web, heu pogut veure com aquest curs 2021-2022 ens hem centrat molt en oferir tot un ventall de grups terapèutics continuats.

Apostem per aquest format ja que facilita i potencia el treball psico-terapèutic individual, i com a forma de donar continuïtat a processos d’autoconeixement de les persones a qui acompanyem des de GEA Psicologia.

Creiem fermament en la necessitat de poder obrir-nos a aquesta forma de treball pels resultats que facilita i perquè podem anar comprovant com de necessari és el poder sentir que el què em passa és també el que pots estar passant tu, o si més no, junts i juntes podem mirar-nos i donar-nos un acompanyament i una consciència més àmplia sobre el que estiguem necessitant.

En aquesta ocasió, a partir del proper divendres dia 20 de Maig de 18h a 20h, obrim un nou grup d’homes, el NOU GRUP DE GAIS I SEXUALMENT DIVERSOS.

Fa anys que vaig darrera la idea de poder oferir un espai grupal on poder sentir-nos identificats (o no) amb altres persones. La identitat personal és molt més que una orientació sexo-afectiva, però alhora, resulta necessari tenir grups de referència on poder evocar i compartir les inquietuds que podem sentir. No només allò que em pugui ser difícil ja que també pretén resultar un lloc de trobada on poder descansar-nos entre iguals, des de la comprensió de que la nostra socialització, tot i que dins de la mateixa estructura socio-cultural, té unes implicacions especifiques en la nostra construcció identitaria.

Aprofitant aquesta nova proposta, em disposo a fer algunes primeres pinzellades i aproximacions al tema de la identitat masculina.

Sobre la construcció de la identitat masculina

Tenint com a referència que estem immersos en una societat patriarcal, es pot donar una comparació entre la construcció de la identitat com s’ha anat donant tradicionalment i una “nova concepció” que sorgeix, inevitablement, del contraprocés que tota estructura rígida imperant comporta.

És evident que la crisis del patriarcat és una qüestió actual (o hauria de ser-ho) i es fa visible socialment. Degut a això, la proliferació de veus entorn el feminisme, per exemple, és cada cop més gran i també més visible.

De la mateixa forma, això està permetent d’alguna manera que els homes puguem començar a qüestionar-nos la nostra visió del món, la nostra identitat masculina tradicional, els homes que ens diem ser.

Existeix tot un conjunt d’idees, valors i conductes predefinides per als nens que defineixen la versió masculina esperada i la versió femenina en les nenes. Tan uns com altres coneixeran ambdós versions però la mediatització dels adults de referència i àmbits de socialització farà

que no s’identifiquin amb la “versió oposada”.

Això no és tan sols així, aquí hauríem de parlar de construccions identitàries dissidents o no normatives, però no vull estendre’m en aquests altres paràmetres i fer-ho en altres escrits. En tot cas, sempre hi ha l’expectativa del que s’espera del nen o nena i que no sempre concordarà

amb el que sent per dins pel qual pot sentir-se dissonant i això comportarà conseqüències per a un desenvolupament saludable sense dubte.

I què farà el patriarcat al respecte?…

Qualsevol alternativa que presenti la societat a la que no pugui nombrar o descriure dintre del seu sistema estructural d’idees i valors serà confrontat amb tot el seu poder per tal de seguir recolzant la superioritat del seu propi sistema.

A més, tindrà més probabilitats d’imposar les seves definicions de la realitat donat que disposa de molt més recolzament social institucionalitzat. Aquí és on podem parlar per exemple de les identitats sexuals diferents a l’heteronormativitat i com son perseguides, qüestionades i senyalades constantment.

Aquestes son tan sols unes primeres idees i aproximacions a la complexitat de la construcció de la identitat. En el meu cas, tot el que comporta la construcció identitaria personal, l’orientació sexo-afectiva i la perspectiva de gènere en global son temes que m’han fet endinsar-me en el seu estudi i s’han anat conformant també en el meu treball com a psico-terapeuta.

Des del procés terapèutic la idea és poder oferir espais d’acompanyament (tan individual com grupal) a homes que desenvolupin i posin en pràctica les eines necessàries per a poder integrar (que no vol dir que s’hagin d’identificar) les diferents realitats i opcions existents, sense que resulti una amenaça pel seu sentit del Jo, de qui es diu que és ell.

Aquestes i altres idees sobre el tema de la identitat i la seva implicació en tot procés psico- terapèutic han estat extretes de la Tesis presentada el 2020 a l’AETG (Associació Española de Terapia Gestalt) per mi mateix, Sergio Beltran, “La identidad como camino de desarrollo. Enfocando el proceso psicoterapéutico gestáltico en torno a su construcción”.

Beltrán, S. (2020). La identidad como camino de desarrollo. Enfocando el proceso psicoterapéutico gestáltico en torno a su construcción. (Tesis presentada para la AETG). Asociación Española de Terapia Gestalt. Madrid.