L’ansietat. Una imatge metafòrica
Atenent a alguns dels temes que voleu que en parlem i que vam recollir fa uns dies al nostre Instagram, avui us volem parlar sobre l’ansietat.
Resulta evident que hi ha moltíssima informació sobre el tema. Poc a poc ha anat agafant més interès en el nostre dia a dia. La pandèmia va fer esclatar la seva importància, i en els últims anys és quelcom que es té molt present dintre l’àmbit de l’autocura.
També cal dir que, quan més forma part del nostre llenguatge comú i diari, més risc hi ha a entendre-ho malament o banalitzar aquest estat. És comú escoltar a qualsevol persona dir que està tenint ansietat i en algunes ocasions s’utilitza erròniament per descriure sensacions que tenen altres noms. Per exemple, estar trist i sentir neguit no té perquè resultar en un estat ansiós.
Alguns sentiments quan son intensos poden passar pel filtre genèric del terme ansietat, i cal poder fer una adequada exploració dels símptomes que presentem abans d’aventurar-nos a parlar d’ansietat sense més.
Però avui volíem oferir-vos una “imatge metafòrica” que us pugui servir per tal de comprendre una mica més què pot ser això de l’ansietat.
Imagineu-vos que us poseu davant d’un bloc de pisos. Un bloc de 3 pisos i unes golfes. Aquests pisos podrien venir a ser com planta baixa (allò corporal, el nostre cos), 1r pis (nivell emocional, els nostres sentiments i emocions), 2n pis (allò racional, la ment) i les golfes (allò espiritual, transpersonal).
En qualsevol construcció d’un bloc, es necessiten uns bons fonaments que sostinguin tota l’estructura per aixecar els pisos pertinents.
Cada pis té les seves estàncies, hi ha una certa coherència en com es distribueix, i tots els pisos estan interconnectats, tot i que amb independència entre un i altre.
A cada pis hi ha els seus elements i cadascú ho vesteix com consideri.
Ara imagineu-vos que aquest bloc no és de diferents propietaris sinó que son tots de la mateixa persona. Segurament cada pis tindrà les seves particularitats, però de ven segur que tots els elements que hi posi guardaran una certa coherència ja que ho dissenyo i adorno com jo vull.
Ara bé, pot ser que decideixi que cada pis no tingui a veure en res amb l’altre. És una possibilitat, i hauré de fer mans i mànigues per a que tot estigui amb l’ordre que, almenys d’inici, voldria tenir per a que no sigui un desgavell.
Ara imagineu-vos aquest bloc sense la paret de davant, com si es poguessin veure totes les estàncies, tipus 13 rua del Percebe (còmic) com a la foto que us deixem…
Aquesta imatge sempre m’ha suggerit aquest desgavell que dèiem. Famílies en cada pis i habitació amb mil i una situacions “anades d’olla” que fan riure i alhora poden donar a pensar com ens ho muntem per tenir situacions estressants en el dia a dia.
En un pis estan tirant-se els plats pel cap, en altre un s’amaga d’un altre que l’empaita, en altre la banyera perd aigua i ho mulla tot…situacions que metafòricament ens poden fer veure com actua l’ansietat desordenant, alterant, mullant, trencant tots els pisos…
Pot ser un bon símil del que suposa estar amb angoixa. El cap es desordena amb mil idees, els sentiments es desborden, el cos es col·lapsa o altera…
Anem per parts, o millor dit, per pisos:
1º pis o allò corporal, el nostre cos
Quan ens trobem en un estat ansiós els símptomes físics es fan molt presents, i poden ser molt intensos. Mals de cap, de ventre, marejos, taquicàrdies, fogots, calfreds, visió borrosa o de túnel, insomni tan per conciliar la son, com per mantenir-la...
També hi ha manifestacions físiques que ens parlen d’aquesta ansietat tot i no estar en un episodi agut. Aquí parlem de somatitzacions com picors de la pell, formiguejos, psoriasis, migranyes, contractures vàries...
El cos sempre diem que és un “bon xivato” de què ens està passant. Fer una bona escolta interna, fixar-nos en la nostra respiració i modificar-la segons ens convingui per accedir a estats de relaxació, atendre les nostres necessitats fisiològiques quan toqui, practicar esport regularment, alimentar-nos adequadament...petits i grans gestos que ens poden ajudar a tornar a la calma i serenor en moments ansiosos.
2º pis o allò emocional, els nostres sentiments i emocions
En aquest pis també es poden donar tot un batibull de sensacions alhora, tot i que sempre hi ha alguna o altra emoció que predomina per sobre i es fa més present.
En estats ansiosos solen presentar-se sentiments “desagradables” i continuats, ja sigui manifestant-se com apatia, tristesa, plor... o ara bé, ràbia, enuig, desesperança, mal humor...
També sol predominar una emoció en concret, la por, i sol ser més gran i ho envaeix tot quan més ansiosa es trobi la persona.
Evidentment que es poden presentar vàries d’aquestes emocions alhora i que tot es barregi amb el que difícilment podem discernir què ens passa i com abordar-ho a moments.
En tot cas, l’expressió d’aquests sentiments cap a fora, el “coratge” de travessar certs estats emocionals que ens puguin fer por i veure que darrera o al final hi pot haver certa pau o serenor; el buscar l’acompanyament dels altres mentre estem en aquests travessa de sentiments, pot resultar-nos útil per afrontar la situació en el moment que es presenta l’angoixa.
3º pis o allò racional, la nostra ment
Aquí es presenten el món de les idees, creences i valors de les persones. Som éssers racionals també i tenim una narrativa interna de qui som o ens diem que som. Tot aquest món d’idees tenen una certa coherència en la nostra història, però també es veuen afectades quan apareix l’ansietat i poden ser molt generadores d’aquesta.
Poden ser pensaments recurrents o puntuals per una situació en concret; poden ser no tan sols pensaments sinó que fins i tot formin part del nostre sistema de creences intern. Idees com “he de ser el millor en tot moment”, “no puc mostrar res que no controli abans”, “el món és perillós”, etc... faran que possiblement accedim a estats d’ansietat de forma més ràpida i directe que si pensem segons el que està succeint en el moment present i ho adaptem a allò que precisi o necessiti per abordar la situació.
Golfes o allò transpersonal/espiritual
També som éssers que tenim una dimensió que va més enllà de nosaltres mateixos, del cos que som. Tenim una o altra espiritualitat (no ha de ser només religiosa) i una forma de viure i veure el món que va més enllà de nosaltres.
Es interessant accedir a aquestes golfes d’alguna forma per fer-hi una ullada i comprendre que tot allò que va més enllà de mi té un lloc en qui soc, i que poder accedir a aquests estats ens pot facilitar ressituar i relativitzar fins i tot el que ens passa, fet que pot ajudar a sostenir aquesta ansietat.
Com podreu comprendre, tots aquests pisos formen part de nosaltres mateixos i conviuen alhora. Estan interconnectats tots els nivells i pisos, i es donen a la vegada. En ocasions es fan més presents símptomes d’un o altre pis/nivell, però té afectació a qualsevol dels altres, i el treball passa per poder adquirir aquelles eines que ens permetin atendre una o altra necessitat que es faci més figura i present en el moment, per tal que tot el bloc pugui conviure de forma més harmoniosa i saludable.
Ara bé, quan els fonaments no són sòlids ni poden sostenir l’estructura, i si a més en els pisos estan passant totes aquestes situacions que hem anat referint, llavors és quan no parlem tan sols d’un estat o episodi d’ansietat, sinó que pot esdevenir un trastorn ansiós. Quan tot està funcionant “malament” i no podem sostenir-nos en els nostres fonaments, és probable que qualsevol input o situació ens porti a aquest “desordre” que ens afecti a totes les àrees i ens ho remogui tot.
Si l’ansietat ens “acompanya” en tot moment, sigui quina sigui la realitat del moment, i no disposem de les eines necessàries per poder abordar-ho sense prendre mal, llavors resulta molt important el fet de demanar ajut psico-terapèutic. No estem soles ni sols amb això, i no hem de per què saber en tot moment què ens passa ni com afrontar-ho. Només ens cal saber que és possible sortir-ne, tornar a posar ordre, i viure amb la confiança de que el nostre bloc de pisos pot ser sòlid per sostenir-nos comptant amb aquest ajut psico-emocional, i està bé poder-ne parlar i deixar-se acompanyar.
En properes entrades continuarem aprofundint en el tema de l’ansietat i possibilitats d’afrontament. Avui volíem oferir-vos aquesta imatge metafòrica com una primera eina per posar consciència i comprensió sobre aquesta vivència que podem sentir en alguns moments de les nostres vides.
Esperem que us pugui ser útil per als vostres processos d’autoconeixement i exploració interna i amb l’ànim de poder acompanyar-vos des de GEA Psicologia si us resulta necessari no fer aquest viatge soles ni sols.
Fins aviat!!