Dia mundial de la infància, molt a celebrar i molt per fer!

El dia mundial de la infància es celebra el 20 de Novembre, data on l’Assemblea general de la ONU aprova la declaració del seus drets a l’any 1959. Amb tot, no és fins a l’any 1989 (30 anys després!!) quan s’aconsegueix acordar el text final de la Convenció sobre els drets dels infants que té caràcter legalment vinculant i d’obligat compliment pels països que el signen.

Evidentment, no tots els països ho signen per la qual cosa, ja podem entendre que aquests drets son vulnerats contínuament en molts països. I dels que si ho signen, també es vulneren a tota hora.

Es pretén donar a entendre que la infància necessita la major cura possible donada la vulnerabilitat en que es troben, dependents de figures referents adultes que els cuidin i pateixen les crisis i els problemes del món amb un conjunt d’eines internes molt limitades encara.

Necessitem continuar repensant i actuant en conseqüència si no es donen aquests drets. Els infants d’avui seràn els adults de demà que hauran de continuar tractant amb els infants del futur. Aquesta cadena no té fi i implica un acte de conscienciació i responsabilitat entorn la seva protecció.

Totes aquelles persones i professionals que es troben en relació amb infants de ben segur que tenen clar aquests preceptes, però...si és així, per què ens trobem amb tants nens i nenes malmesos a dia d’avui?

Qualsevol relació comporta un contacte amb l’altre i no sempre ens resulta fàcil fer-nos càrrec del que suposa. No tot s’hi val en relació a la infància. Encara ens trobem immersos en un ideari socio-cultural que veu a l’infant com una espècie de “possessió”.

Els adults estem “per sobre” d’aquests nens i nenes, són “nostres”, mal interpretem el fet de que ens pertoqui tenir-ne cura, educar-los, acompanyar-los, empènyer-los, etc… i podem creure que son els infants qui s’han de cuidar d’adaptar-se a l’entorn que els hagi tocat sense més.

Des de GEA Psicologia acompanyem a joves i adults que evidentment han estat nens i nenes i us podeu imaginar que sempre surten les històries de vida viscudes en aquella època ja que conformen gran part de les nostres estratègies de relació i supervivència. No pretenem haver de solucionar el passat viscut, però si acompanyem a posar consciència dels efectes que a dia d’avui pot estar tenint allò viscut.

Aquest escrit neix també per la vivència que hem tingut el cap de setmana passat del 10 al 12 de novembre, on hem realitzat el curs de formació d’introducció al trauma i aferrament, organitzat per GEA i conduit per la Núria Ramos i Geli, terapeuta de Ranura.

Hem pogut veure com a la infància i adolescència son les etapes on la presència de vivències traumàtiques més mal pot fer. En moltes ocasions perquè son fets que ens acompanyen i dels quals no tenim consciència o no hi podem accedir i formen part del nostre sistema de creences, valors, conductes...actuant a un nivell que ens perjudica i molt.

També com els estils d’aferrament (vincle) amb les figures referents adultes que ens hagin acompanyat fan que puguem establir un tipus o altre de relacions afectives. No tots els vincles son segurs i nutritius i això, com no pot ser d’altra manera, té conseqüències.

És per això que necessitem que els infants tinguin al seu costat i de la seva part a figures cuidadores suficientment bones per a ajudar-los en el seu desenvolupament. És des d’aquest acompanyament com podran esdevenir joves i adults no només funcionals en el sistema social, sinó persones sanes i amb relacions també sanes amb el que això pot implicar a nivell de benestar global.

Per això el títol d’aquest post, tenim molt a celebrar per aquests infants i com no, tenim molt per fer encara.

Per un món lliure de violències on els nostres infants puguin desenvolupar-se de manera òptima i saludable. Els hi devem i ens ho devem a tots plegats.