Seguim amb els relats de Juny, dels participants al Concurs de Relats Eròtics de Sant Jordi.

Anirem publicant tots els relats, els dijous de forma quinzenal, deixant pel final els accèssits i el primer premi, amb ganes de poder fer abans la festa i lectura d’aquests!

El relat d’avui, titulat QUARANTENA CONFINADA, vol mantenir l’anonimat, igual això us excita encara més?

Esperem que us agradi!

Quarantena confinada · Dia 27

Tiroootirooooó, tirooootiroooooó, tirotiiiii...

- Uep! Com estàs, Cuqui? Com dus aquesta setmana?

- Xiqueta! Buf, molt intensa! Això d’estar confinada m’està removent molt. I tu?

- Moments de tot. Des de l’ERTE tenc més temps per mi, i també per fer voltes al coco, a vegades massa. Per sort, estic aquí amb en Xavi, i vulguis o no, la quarantena en parella és més fàcil de passar. Encara que a estones pagaria la multa només perquè sortís i em deixàs respirar una estona. I tu, com dus això d’estar sola?

- Si t’he de dir la veritat, molt millor del que em pensava. Done gràcies perquè la faena ara per ara no perilla, i perquè tinc temps d’escriure, meditar i fer res, que estic descobrint que també m’agrade. La gateta també em fa companyia. Però em falta pell.

- Què vols dir?

- Ostres, que tinc ganes d’una aferrada d’aquelles súper intenses que em faci sentir viva.

- Tia, ja et faré una abraçada quan ens vegem! I sis i set i vuit!

- Gràcies! Serà genial, però no era exactament aquesta classe d’aferrada amb què pensava...

- Quina idò?

- Joder, t’ho he d’explicar tot sempre!?!? Hahahaha. Una d’aquelles pell a pell, sense roba, que sents l’escalfor de l’altre cos i tota la pell se’t pose de gallina i fa cuscanelles, que t’omple infinitament i acabes descambuixada i esbufegant.

- Ahhh! Sí! Ja sé quines dius. Cluca els ulls.

- Què?

- Fes-me cas. Relaxa’t i tanca els ulls.

- Què em faràs?

- Vols fer-me cas? Deixa’m fer.

- Va, però...

- Xsssstttttt! Estàs ajaguda al sofà, amb la musiqueta d’Oques Grasses que t’agrada de fons, l’espelma hipster de te verd i cúrcuma amb súper poders que et vaig regalar encesa i gaudint de la tranquil·litat del confinament. Relaxada, sentint com l’aire et fa pessigolles a davall el nas. Sentint el batec del cor. Mig meditativa. Comences a sentir pel coll aquestes pessigolles d’aire, un airet, que tot i ser calent, et genera un calfred que et recorre l’esquena fins a la punta dels peus. No saps d’on ve, ni ho vols saber. Et deixes estar i ho gaudeixes. L’airet es converteix en una lleu pressió, suau al tacte, com la fraula al mes de maig. Ràpidament identifiques que són uns llavis que juguen a recórrer el teu coll, amb besades robades. T’agrada el tacte i estires el cap perquè hi hagi més superfície per besar. Segueixes amb els ulls clucs. Aquests llavis entremaliats pugen fins a l’orella dreta i et roseguen el lòbul. Sents la respiració a l’orella, que entens que et convida a jugar. I’m in, penses. Els dits de la mà desconeguda et pentinen els rínxols. T’encanta, et posa que et toquin el cap sensualment. Cerques els llavis per topar-te’ls amb els teus, sense obrir els ulls. El desig creix en no trobar-los. Acabes topant-te la boca entreoberta, et deixes notar els llavis humits, i fas una besada dolça, amb gust que no s’acaba, com deia Antònia Font. Realment vols que sigui eterna.

- “Amb gust que s’acaba.” No és...

- És la meva història. Calla. T’exciten les besades. Les llengües encaixen i es ressegueixen. S’alternen amb mossegades carnoses. En vols més però no et deixa. A poc a poc. Els llavis descendeixen pel coll. Hi fan una parada per besar-lo més apassionadament. Els petons sonen i tot. Són humits. Deixen estela a mesura que passen. Notes una mà que, insegura, es fa un lloc davall la camiseta. Acarona l’esquena i s’obre camí per la goma dels sostens. Al poc temps s’anima i et pressiona més intensament. T’agafa la pell. La respiració torna més profunda i compassada. Fas renou, però t’és igual. Ningú no et sent. Ho gaudeixes, estàs present. T’encanta sentir la pressió per tot el cos. Descobreixes com t’encén i et deixes palpar. Sents que aquests llavis es barallen amb la copa dels sostens per trobar-se amb el mugró esquerre. Encara no hi arriben, però els mugrons ja es contrauen i es posen durs només d’imaginar-s’ho. Abans del contacte, ja notes com d’humida estàs. T’embogeix que t’estimulin els pits. La llengua recorre els contorns del mugrons erectes, com si d’un gelat de coco degotant pel cucurutxo es tractàs, els llavis els xuclen, dolçament, com qui s’ha embrutat un dit de xocolata. Perds el control de la respiració, que s’intensifica, i dels malucs, que oscil·len al ritme cada vegada més accelerat de la respiració. Alguna mossegada afectuosa i llépola a la vegada s’escapa al pit dret, que acaba dins la boca. Gairebé no hi cap. Segueixes sense veure-hi i sense poder tocar res, i gaudeixes de deixar-te fer i assaborir el present. La incògnita et mola. Sense deixar de sentir el gustet del joc als pits, sents la mà a la panxa. Desprèn calor, i els dits pareix que juguen a encalçar-se, com el ca i el moix. Ja no saps per on paren, però les pessigolles et fan perdre els sentits. La mà càlida, i ara ja segura, se fa un lloc a l’entrecuix. Només la calor ja et posa i l’excitació se’t dispara. T’obres. T’humiteges. Tremoles. Et deixes endur. Dos dits recorren els llavis, dibuixen cercles, amb més i menys pressió. Llisquen amb els fluids que han negat la vulva. Fan que volen entrar a la vagina, però només és un com si. Això t’excita encara més. Acaricien el clítoris, que guaita erecte, amb ganes de jugar. I el dit índex accepta el joc. Frega de dalt a baix i de baix a dalt incrementat la intensitat de plaer, quan ja pensaves que no podia créixer més. Els dits segueixen el seu moviment donant-te plaer. No saps d’on han sortit, però no tenen res a envejar del succionador que has deixat sense piles aquests dies. Mentre, la boca no ha deixat de xuclar els teus pits voluminosos i turgents, que tens la sensació que t’explotaran de gust. Sents que la vagina es contrau, i notes que la calidesa i el formigueig t’envaeixen tot el cos de plaer. Les contraccions es repeteixen. Perds el sentit de la realitat i una sensació de plaer immens t’inunda, com una abraçada de tot el cos, d’aquelles de pell amb pell, humanes, que t’omplen infinitament i et fan sentir viva i et deixen despentinada quan menys t’ho esperes.

- Uau! Un orgasme per recordar, com m’has posat. Pots dedicar-te a escriure relats eròtics i presentar-te a un concurs!

Pseudònim : Cosmos