Per sobre de tot, sigues feliç!
Des de la cançó “don’t worry, be happy”, als missatges motivadors d’algunes marques de publicitat, frases inspiradores, passant per cursos on trobes les claus de la felicitat, llibres que sembla que només llegint-los la trobarem... estem constantment bombardejades d’estímuls que ens conviden a ser felices o a trobar aquest estat tan desitjat! Un estat que només vindrà donat si tens l’actitud correcte, és a dir, que la felicitat esdevé quelcom individual. Quantes vegades ens han dit o heu dit en un moment difícil, per exemple, quan algú té càncer, “has de lluitar” “sigues positiu” “canvia l’actitud per afrontar-ho”... al final, igual que el capitalisme, relacionem la felicitat amb allò individual, deixant de banda quin paper hi juguen les relacions, o millor dit, la QUALITAT de les relacions que tenim.
No vull deixar de nombrar les xarxes socials, l’aparador de les nostres vides on es mostren moments bonics i feliços, receptes ideals per a trobar aquest bé tan preuat que es diu Felicitat!!!
Amb aquest escrit vull fer una reflexió dels missatges i de la pressió que a vegades ens posem per a trobar “La felicitat”. Vam llençar una pregunta a les xarxes per saber si vosaltres sentiu aquesta pressió. Molts vau contestar que no i que bé que sigui així. Si estàs llegint aquest text et convido a que et facis aquesta pregunta, m’he sentit pressionada o he sentit pressió per haver de ser feliç? Per estar alegre i viure de cada moment?
Tot i que hi ha una part de responsabilitat que és nostre, no és tota, com deia al principi del blog. Penso que la societat també hi juga un paper important, mostrant que la gent exitosa guanya forces diners, que si tens un cos perfecte, vas al gimnàs i a la moda triumfaràs i seràs més feliça.
Com tractem a les persones que “fracassen” o com ens mostrem nosaltres quan ens trobem en un moment difícil... Expliques que et queda 1 punt del carnet? Quan vas a sopar amb la teva parella i et discuteixes, puges la foto a instagram mostrant aquell moment? Comparteixes els deutes que tens? O que et sents tan sola que voldries desparèixer?
La Tina escrivia la setmana passada que la felicitat és un estat d’ànim fluctuant i canviant i com l’actitud de consciència i atenció en el què necessito ens ajuda a connectar amb la Felicitat!
La felicitat doncs, vindria a ser com la meta del camí? Si fos així, quan important també n’és el camí!! Allò que ens va passant, tant les experiències més agradables com les desagradables, la cosa és viure-les en primera persona.
Fa poc una persona molt sàvia em deia que les crisis no són oportunitats sinó que són doloroses i que és necessari deixar-me sentir el dolor, la confusió... i que en tot cas, un cop ja hagi passat, podrem veure les oportunitats.
Crec que volem anar molt ràpid, o si ho poso en primera persona, vull anar molt ràpida i estalviar-me vivències desagradables... però la vida també és això. Veig per la televisió, per instagram persones exitoses, que semblen que tinguin la clau de la felicitat. Molts pacients em venen a teràpia perquè volen ser FELIÇOS i de manera ràpida, ningú m’ha dit encara que vol venir a aprendre a sostenir el dolor, a deixar-se sentir la frustració... A teràpia també treballem la felicitat, la Marta ens explicarà en el pròxim blog com la treballem.
Quan m’obsessiono per a Ser Feliç o sentir la felicitat, em frustro, m’angoixo i penso que què faig malament.Escriure aquest text m’està ajudant a veure com sobrevaloro la felicitat i com els petits moments del dia a dia també compten, encara que no siguin bonics o siguin dolorosos!
L’any passat l’equip de GEA vam regalar als nostres pacients un pot per anar-hi posant durant l’any petites grans vivències del dia a dia, convidant-los al final de l’any a obrir el pot i llegir-ho. Aquest cap de setmana he obert aquest pot amb la meva parella, i la veritat és que hi havíem escrit també moments de tensió, de mal rotllos, moments difícils...
Pot ser que això també formi part de la Felicitat? Tu què en penses?
