L’últim relat eròtic de juliol ens porta a travès del vouyerisme a
L’ALTRA COSTAT DE LA VORERA.
Des de l’anonimat la Ummma ens proposa un final una mica diferent…

Sempre havia passat molt poc temps a casa, era una persona ocupada viatjant per feina i amb tants esdeveniments socials als que assistir, que rarament aconseguia més de 24 hores seguides de tranquil·litat. El confinament estava essent tot un descobriment, tornar a llegir i a cuinar els primers dies li havien donat molta pau però a partir de la segona setmana va començar a adonar-se que no podia evitar mirar cap a aquella finestra.

Des de la seva terrassa de l’àtic, de l’edifici amb més altura del carrer de ponent, tenia visibilitat cap a tots els seus veïns del bloc de davant sense que es notés massa que eren observats. Al principi es limitava a veure com s’entretenien els avis del 3r arreglant les plantes o com el nen pesat del 5é era invitat pels seus pares a cridar a fora per desfogar-se... aviat però es va fixar en ella. No sortia gaire, tenia un balcó petit que quedava just sota el seu, pel que podia veure-la bé, i un parell de finestres amplies que donaven a la cantonada on tocava molt més el sol i on solia estar.

Li va cridar l’atenció la seva pell bruna, semblava que li havia tocat el sol tot i l’època de l’any en què es trobaven i aquells rinxols exagerats en una melena que solia dur solta i li queia sobre el pit. Es movia per la casa sense parar, semblava molt activa i no parava de posar-se i treure’s aquell càrdigan enorme de llana de color gris, el deixava caure per sobre l’espatlla de forma despreocupada.

Va començar a adaptar l’horari al que ella feia, per poder observar-la esmorzar prop de la primera finestra, tenia una tauleta recolzada contra el vidre de la cuina. Era una d’aquelles finestra/paret de vidre tan típiques de l’arquitectura dels 90’s. Mai havia pensat que li agradarien tant. Resultava que ella solia esmorzar amb el càrdigan i unes simples calcetes, pel que gaudia de la vista d’aquell parell de cuixes precioses.

S’imaginava esmorzant al seu costat, un cop fet el primer glop de cafè recolzaria els dits sobre el turmell i recorreria les cames fins a l’altura de les calcetes, suaument, i a poc a poc, notant la pell eriçar-se al passar. Quasi sense tocar, saltaria per sobre el teixit de cotó negre i senzill que li recobria el sexe, com si volgués evitar-lo però sabia perfectament que això augmentaria molt més l’excitació del moment.

No li agradava corre quan tocava gaudir dels veritables plaers de la vida. Li encantaria acariciar-li la galta i baixar fins a l’espatlla fent-li caure el càrdigan i deixant al descobert el top negre apretat amb el que semblava que dormia. S’excitava molt només de pensar en tenir tant aprop aquell escot i el solc que feien aquells pits, que des de la finestra s’insinuava enorme, un lloc on poder enfonsar el rostre i sentir el calor del seu cos.

S’imaginava apartant la cadira de la taula d’esmorzar. La deixaria amb les cames obertes, exposada al mig de la cuina. S’agenollaria davant seu a poc a poc, per poder tenir accés a la calor d’aquell sexe, primer l’oloraria a través de les calcetes, acariciant-lo lleugerament amb el nas. De sobte li obriria una mica més les cames i apartaria una mica aquella tela, ara ja molesta. Hi enfonsaria la cara, introduiria la llengua entre els llavis de la vagina. Tota humida seria fàcil obrir-los per poder entrar fins al clítoris. Ella es vinclaria enrere tota excitada, deixant totalment a la seva disposició tota l’entrada a aquella cova molla i calenta...

Va aixecar la mirada, estava tan excitada tocant-se que havia acabat desfent-se en un orgasme davant la finestra i havia deixat de mirar la veïna.

I em va trobar dreta. Mirant-la fixament des de la cuina, amb un somriure i una nota invitant-la a sopar, a trencar la distància, a deixar la vergonya i a atrevir-nos a fer realitat la fantasia compartida desprès de 3 setmanes de confinament.

ummma