El cinema en català dona visibilitat a l'anorèxia i la bulímia

El passat dilluns 10 de Juny, vaig tenir la oportunitat d’assistir al FICCAT (Festival Internacional de Cinema en Català), per presentar la pel·lícula Ara de Pere Solés, que ens explica la històries d’unes noies que tenen Anorèxia i Bulímia i que estan ingressades en un tractament d’hospital de dia.

La pel·lícula està rodada amb pacients i terapeutes reals i jo estic molt contenta i orgullosa de formar part de l’equip d’actrius i haver tingut la sort de viure aquesta experiència amb elles i amb tot l’equip del rodatge.

No som actrius professionals però sí que actuem des de la veritat, perquè tot i ser una pel·lícula de ficció, no deixa de parlar de moments i de vivències que hem tingut cada una de nosaltres. Jo com a terapeuta d’aquestes noies i elles com a pacients que encara ara estan lluitant per superar aquesta malaltia.

El què hem fet tots i totes és un acte de valentia i de generositat, mostrar-nos davant d’una càmera, sobretot elles, despullant-se i explicant les seves inseguretats, les seves pors, les seves obsessions, més enllà de tenir un cos “cadavèric”. En aquesta pel·lícula podreu entendre amb més profunditat què és un trastorn alimentari, quines són les causes, quin paper hi juga la família, i sobretot podreu veure que són noies normals i corrents, com tu i com jo, i podreu veure com tot i les seves dificultats tiren endavant i decideixen conèixer-se cada dia una mica més amb la teràpia, per a poder ser persones conscients i responsables de les seves vides!

Volem que aquesta pel·lícula es pugui difondre i això costa moltíssim… en Pere no para de promocionar-la a diferents festivals, però nosaltres ni som actrius de renom, ni hem tingut el pressupost que tenen altres produccions i a sobre fem cinema en català, i tot això, per desgràcia, fa que aquesta pel·lícula no pugui arribar a tothom, i que la malaltia segueixi siguent un tabú, o que les malalties mentals segueixin estigmatitzades…

El dilluns al FICCAT, vaig poder veure un grapat de gent emocionada, gent que volia saber més sobre el tema, gent que s’hi va sentir identificada… pares preocupats i perduts en com acompanyar als seus fills i filles…

Us convido a veure el film o a preguntar si teniu algú a prop que pateixi un trastorn de l’alimentació.

Natàlia Gallart

Natalia Gallart