Si vaig a Terapia de parella, què farem?

Després d’escriure  sobre quan és el moment d’iniciar una teràpia de parella em vaig quedar amb ganes d’escriure sobre quins són els temes, problemes que tractem en aquest espai.

Fa temps una amiga em preguntava: quin és el problema més comú en les parelles? Què els mou a venir a teràpia?

Des de la meva experiència allò que ens acaba portant a anar a teràpia de parella és la comunicació, la falta d’aquesta, o un estil de comunicar-nos entre nosaltres poc fluid, ineficaç, que ens frustra.

La comunicació té a veure amb el que expresso i el que escolto.

Per expressar el que et passa, primer has  d’adonar-te’n, i per adonar-te’n primer has  d’escoltar-te.

Així que, en la terapia en parella  treballem per tal de que et puguis adonar del que et passa amb la teva parella, i així  li puguis comunicar.

Fotografia d’  Artem Bali

Fotografia d’ Artem Bali

Fem també un treball de consciència amb com et comuniques, com ho fas per fer arribar allò que et passa.

Et pot passar que fa anys que demanes algo a la teva parella:  Vull que tinguem més espais d’intimitat, que siguis més afectuós/sa amb mi,  necessito que posis límits amb la família teva extensa … què demanes és tant important com la manera en què ho fas.

POt ser que ho fassis donant per suposat que la teva parella no ho farà i inconscientment ja estàs portant la teva demanda a una resposta frustrant. O no ho estàs  demanant, ho estàs imposant, o ho demanes així: “a mi m’agradaria, si tu poguessis, quan et vagi bé, i no et faci anar malament”, que l’altre no ho rep com algo que és important per a mi. Aquestes situacions desgasten molt a la parella, creen molta frustració.

Un cop m’escolto i t’expresso el que em passa, anem a què escolto.  Un altre aspecte que juga en contra de la parella és l’escolta viciada: ja sé què em vols dir abans de que m’ho diguis o m’ho hagis acabat de dir… aquesta escolta viciada fa que no escoltem el que la nostra parella ens vol dir, que per molt que ens abanderem de que la coneixem molt i molt bé tot sovint no sabem el que vol dir-nos, i sovint ens vol dir coses noves a les que ens ha dit fins a dia d’avui.

Des de la teràpia gestalt treballem l’escolta simpàtica, que és poder-te escoltar mentre m’escolto a mi mateix/a.

Aquest seria el  tema de fons en la teràpia, i l’aspecte que més treballem en les sessions.

Però les parelles arriben a teràpia des de diferents escenaris que els comporta malestar:

Infidelitats efectivosexuals, la infidelitat la vinculem sempre a la sexualitat, i tot i que diria que la sexual és la infidelitat que més dol en la parella es pot donar també amb altres elements de la nostra vida. Puc ser-te infidel en l’àmbit laboral, passo la meva feina per damunt teu i dels nostres interessos; pot ser amb la família d’origen,  la meva mare, el meu pare, els meus/ves fills/es… tenen més pes dins meu que tu, les amistats, les aficions …

Discussions enquistades, hi ha temes que ens els trobem una i una altre vegada al llarg de la nostra vida de parella, sempre que en parlem no arribem en lloc o si hi arribem quan ens hi tornem a trobar ens hi tornem a enganxar. Són situacions, temes que es converteixen  la nostra pedra al mig del camí.

Problemes vinculats a la vida sexual baix desig en un/a o ambdòs membres de la parella, disfunció erèctil, ejaculació precoç, anorgasmia o dificultat per tenir orgasmes en companyia de la parella, rutinització de la vida sexual, insatisfacció d’aquesta.

Distanciament, quan més temps portem amb la nostra parella més fàcil és que ens en puguem distanciar, la feina, l’arribada dels fills, les aficions, la rutina,la cura de familiars,  la falta d’innovació entre nosaltres, la vida quotidiana i el deixar-se portar per la rutina fa que ens anem distanciant que els moments de trobada siguin menys i de menys qualitat, amb menys presència.

Episodis o fets vitals que la parella no integra en la seva vida, l’arribada dels fills, la mort d’una persona estimada, un accident, un canvi important de feina, de vivenda, canvis físics marcats per l’edat, crisi vitals… són fets que ens poden fer trontollar a la parella.

Rols rígids dins la relació que comporten malestar entre nosaltres  : sempre em toca a mi organitzar les vacances, les tasques de la llar son sempre la meva obligació, soc jo el/la qui provoca trobades amb intimitat, sempre em toca a mi ocupar-me de la burocràcia, sempre sóc jo la/el que et truca…  aquests rols que es van rigiditzant són font de malestar i cansament en la parella.

Aquests entre altres són els escenaris que portem a la teràpia de parella, la nostra feina serà que pogueu veure el que us passa, que us ho digueu i que us escolteu.

Marta Jaume Clavell



Marta Jaume