17 de MAIG Dia internacional contra l’Homofòbia, Transfòbia i bifòbia

Se celebra el 17 de Maig en motiu de la commemoració de la desclassificació de l’homosexualitat com a malaltia mental i patologia per part de l’OMS  (Organització Mundial de la Salut) l’any 1990.

Per altra banda, l’Associació de Psiquiatria Americana (APA, que és qui publica el manual de trastorns mentals (DSM)), ja  havia fet desaparèixer l’homosexualitat del seu catàleg de trastorns mentals a partir del 1973. És a partir de llavors que es dona propulsió al posicionament públic de grups i col·lectius que estaven treballant en la lluita contra la discriminació i segregació de les persones LGTB i es va fent ressò fins que en 1990 l’OMS pren aquesta decisió. Amb tot, la lluita d’aquests col·lectius ve de molts anys enrere, però és un tema més extens per abordar.

17 de MAIG Dia internacional contra l’Homofòbia, Transfòbia i bifòbia a Girona

Aquest dia resulta un pas endavant i necessari cap a la normalització respecte la diversitat sexual i de gènere i pren la consideració de Dia internacional a partir del 2004 a través dels comitès resultants de diferents entitats, coalicions i congressos que donen suport a la iniciativa resultant (Comité IDAHO, és qui organitza aquesta diada anualment). A partir de 2015, s’inclouen els termes Transfòbia (2009) i bifòbia (2015), respectivament.

Des de GEA ens sumem a aquesta commemoració, ho volem tenir present tant aquest dia, com qualsevol altre, comdemnant qualsevol actitud en contra de la lliure expressió de les persones i celebrant la diversitat global sexual i de gènere com a la manera de viure més plenament saludable en aquest món.

La idea de salut i malaltia és quelcom a tenir en compte quan ens disposem a acompanyar els processos de les persones. No ens quedem amb el sentit “mèdic”, d’aquesta manera no busquem patologitzar el que presenti la persona quan arriba a teràpia, sinó que entenem la Salut com un concepte molt més global i holístic (incloent la salut emocional, física, mental i espiritual).

Així doncs, davant de qualsevol persona que vingui amb temes relacionats amb la seva identitat sexual i/o de gènere, la nostra disposició és a acompanayar-l@ des del respecte i l’oportunitat que brinda l’espai terapèutic a explorar què és el que li esta passant i com pot fer-se conscient i responsable de la seva situació, sense qüestionar-la i sobretot, entenent que el que pot resultar problemàtic no és el concepte d’identitat pròpiament .

Com a éssers amb consciència, disposem d’un “dipòsit”, un receptor on abocar l’experiència de la vida i la identitat que es va conformant, parlem de la consciència d’un mateix que ho “personifiquem” a través del JO (Jo soc...).

La identitat sexual i de gènere, és una part del “còmput global” de la persona en termes identitaris i la seva expressió es dona amb multitud de formes, totes elles saludables si es viuen des del respecte propi i aliè.

Les conseqüències negatives i, tot sovint,  potencialment devastadores en algunes persones, que té tot el llarg camí històric d’aquest sistema patriarcal i heteronormatiu imperant (i que ni molt menys queda resolt només amb aquesta despatologització) encara són molt vigents.

Ens trobem immersos en una societat, on per anar identificant-nos, anem utilitzant diferents etiquetes que comporten (entre altres aspectes), unes “línies divisòries” que diferencien el que SI em defineix, allunyant-me del que NO ho fa.

De la mateixa manera, alguns autors com Zygmunt Bauman, parlen de “modernitat líquida” on es pot entendre que actualment aquestes línies diferenciadores van quedant desdibuixades i es destaca  la flexibilitat i fluïdesa com a formes on anar adoptant la pròpia identitat. 

Amb aquesta idea, es pot si més no hipotetitzar, que una major flexibilitat i fluïdesa en termes d’identitat augmentarien el nivell de salut en les persones, o sigui, qualsevol aspecte amb el que estigui identificant-me em servirà per el moment actual, i alhora, no és allò que em definirà totalment i per perpetuïtat sinó que si vaig deixant-me fluir per l’experiència vital, pot anar fent-me descobrir i visitar altres formes que es vagin adequant al meu ésser, al meu Jo.

Una idea amb la que treballem des de teràpia, en el procés d’acompanyament i la relació d’ajuda amb les persones passa per entendre que és més responsable i saludable que adeqüem els nostres ideals a qui som, que no intentar ser com desitjariem o tenim idealitzat.

 Ser qui soc és suficient i es tracta de poder anar ampliant la pròpia mirada i anar fent-nos flexibles en allò que parla de mi, sense excloure altres possibles parts que també ens conformen. La malaltia s’entendria que ve donada quan ens posem rígids i considerem que no podem Ser d’una altra manera. 

Aquí es donen les tensions internes i conflictes que ens poden fer angoixar i que, inconscientment, es fan presents amb pensaments, sentiments i conductes que no ens senten bé. En futurs escrits parlarem d’aquestes  tensions i “personatges” interns que juguen dins nostre i com abordar-ho a teràpia.  

Des de GEA Psicologia treballem amb persones amb diversitat d’expressions i identitats sexuals i de gènere, ens anem formant i actualitzant en aquesta matèria per donar un millor servei i acompanyem amb perspectiva de gènere.

Entenem, des de l’acompanyament gestàltic,  que els canvis es donen a partir d’una major consciència de qui som, i prenent la responsabilitat (entesa com a capacitat per a donar resposta, fent-me càrrec) podrem introduir els canvis que necessitem per millorar el nostre estat. No tractem de fer canviar qui som, si no anar augmentant el nostre nivell d’autorecolzament i poder relacionar-nos amb un@ mateix@ i amb el món precisament amb un major sentit de ser qui som.

Així doncs, no només ens sumem a aquesta commemoració del 17 de Maig , Dia internacional contra l’homofòbia, Transfòbia i Bifòbia ( i qualsevol altre expressió i/o identitat de gènere) sinó que celebrem aquesta Diversitat sexual i de gènere perquè així, som i serem éssers més saludables i en pau amb nosaltres mateix@s i amb el món que ens rodeja. 

Sergio Beltran

Sergio Beltran